La meditació zen

deshimaru

Zazen

El zen és la pràctica de za-zen (“assegut-concentració”), o el que es coneix també com meditació zen o shikantaza (“només seure”). Asseguts en un coixí (zafu) amb la postura adequada, la respiració es torna tranquil·la i natural. L’actitud de la ment es mou entre la concentració i l’observació, arribant, així, a l’atenció plena. Amb les cames en posició de loto, mig loto o, simplement, creuades; amb l’esquena ben dreta i l’atenció posada en la respiració, aleshores podem experimentar el silenci i el recolliment en la unitat del cos i el mental.

Zazen ens permet viure, de manera més conscient, en contacte amb el cos, les sensacions i les percepcions, així com amb els nostres desitjos i pensaments, tot i que sense enganxar-nos-hi. Podem observar els continguts mentals que de manera incessant genera el cervell, els que genera el cos i els que percebim a partir del nostre entorn. Els deixem passar i aleshores podem entrar en contacte amb el nostre veritable ésser original. És la meditació gràcies a la qual Buda va poder comprendre l’origen del sofriment i alliberar-se’n.

“Per fer zazen, cal una habitació silenciosa. Mengeu i beveu amb sobrietat. Rebutgeu qualsevol distracció i abandoneu qualsevol preocupació. Al lloc on tingueu el costum de seure, estireu una alfombra gruixuda i poseu-hi damunt un coixí. Assegueu-vos-hi en loto o bé en mig loto. En la postura de loto, poseu, primer, el peu dret damunt de la cuixa esquerra i el peu esquerre damunt de la cuixa dreta. En la postura de mig loto, n’hi ha prou de pressionar el peu esquerre contra la cuixa dreta.

Escriu el mestre Dogen: “Afluixeu els vestits i la cintura, arrangeu la roba de manera convenient. Col·loqueu la mà dreta damunt de la cama esquerra i la mà esquerra (girada cap a dalt) damunt de la mà dreta; les extremitats dels dits polzes es toquen. Assegueu-vos que esteu ben drets, ni caient cap a l’esquerra ni cap a la dreta; ni cap endavant ni cap endarrere. Assegureu-vos que les orelles són en el mateix pla vertical que les espatlles, i que el nas es troba en la mateixa línia vertical que el melic. Col·loqueu la llengua endavant contra el paladar; la boca és tancada, les dents es toquen. Els ulls han d’estar oberts i heu de respirar delicadament pel nas. Quan hàgiu agafat la postura correcta, respireu profundament una vegada, inspireu i espireu. Balancegeu el vostre cos a la dreta i a l’esquerra; i quedeu-vos immòbils en una posició asseguda estable.  El zazen del qual jo parlo no és l’aprenentatge de la meditació. No és altra cosa que el dharma de la pau i la felicitat, la pràctica-realització d’un despertar perfecte. No penseu això està bé, allò està malament. No prengueu partit ni a favor ni en contra. Atureu tots els moviments de l’esperit conscient. No jutgeu ni els pensaments ni les perspectives.” [Fuganzazengi, de Dogen Eihei (1200-1253)]

La respiració és abdominal i pel nas. Durant l’espiració notem com si el ventre pressionés cap avall. Quan se’ns acaba l’espiració, notarem que, de forma natural, apareix la inspiració. Tot plegat és una operació tranquil·la, sense necessitat  de fer cap força, i, a poc a poc, tant en zazen com en kin-hin, esdevé més assossegada.

L’actitud del nostre esperit durant zazen i durant kin-hin és d’atenció plena en allò que fem i allò que passa. Podem concentrar-nos en la respiració i observar el nostre cos i els pensament que apareixen. Simplement els deixem circular, retornem a l’espiració i, d’aquesta manera no ens hi quedem enganxats. No val la pena ni acollir-los ni rebutjar-los: només deixar passar. Quedem atents al que succeeix durant la immobilitat.

Kin-hinkodokinhin

Entre dos períodes de zazen, s’intercala kin-hin que és una meditació caminant, amb plena atenció de cada moviment del cos, i mantenint també l’atenció en la respiració i l’actitud de l’esperit. Cal avançar mig peu en el moment de l’espiració a la vegada que es col·loca tot el pes del cos en la planta del peu que tenim avançat. Hem de notar la pressió al terra de la base del dit gros, a la vegada que sentim com la cama avançada es troba ben estirada. L’altra cama, que ha quedat un mica endarrere, està totalment distesa. Després, en el moment de la inspiració, canviem de cama i anem avançant a poc a poc i sense forçar res.

Pel que fa a les mans, els dits de la mà esquerra envolten el polze formant un puny. La mà dreta envolta el puny esquerre i totes dues mans es col·loquen en contacte amb la base de l’esternon, en el plexe solar. Els braços es mantenen en posició horitzontal. La columna vertebral queda ben dreta; les cervicals, estirades; i la barbeta, recollida cap dintre. Les espatlles estan disteses, sense cap crispació. Cada respiració completa correspon a un pas endavant: ara el de la dreta, ara el de l’esquerra.

.

Anuncios